Sobre mi
Sóc la Nat González i porto tota la vida dedicada a la música. Vaig néixer a Eivissa el 1984, en una casa on la música sempre hi va ser present: la intensitat del folklore andalús, per part dels meus pares, i un univers que anava des del new age, l'òpera o la música clàssica fins al punk, el hard rock o el grunge, per part dels meus germans grans. Sense adonar-me'n, tota aquesta barreja va anar modelant la meva manera d'escoltar, sentir i entendre la música. Fins que un dia, als meus 13 anys, va aparèixer una guitarra a casa i un pensament es va quedar instal·lat: "He d'aprendre a tocar aquest instrument".
I allà va començar tot. Vaig iniciar els estudis de guitarra moderna, que vaig completar amb classes de llenguatge musical, harmonia i piano a escoles com Minuet, Taller de Músics o el Passatge, alhora que formava els meus primers projectes musicals i bandes. Als 20 anys vaig descobrir el baix elèctric i, a poc a poc, es va convertir en el meu instrument principal, en una part essencial de la meva manera d'entendre la música. Vaig estudiar amb professors com Juan Guerra, Enric Gómez, Joan Vigo o Iñaki Marquiegui, als quals estic profundament agraïda.
Des de llavors han passat més de 20 anys, i segueixo aprenent. He format part de bandes i projectes com Los Seis Días, Manuela Kant, La Quiero Viva, Le Petit Diable, Neverlanders, Maloca o Pararrayos, pujant a escenaris de tota la península i tocant en festivals com el FIB, Cruïlla, Ecopop, FIVECC o Alegría de Chefchaouen (Marroc). Actualment segueixo en actiu amb la banda Cap Quadrat i altres col·laboracions.
També he tingut la sort de treballar i gravar amb músics i productors que admiro moltíssim. Una de les experiències que recordo amb especial estima va ser la gravació del disc 11, de Micka Luna, a Invada Studios, a Bristol. També va ser molt important per a mi treballar amb el productor Suso Saíz a l'àlbum Jueves, de Los Seis Días, gravat a Music Lan Studios (Girona)
La meva curiositat m'ha portat a explorar diferents camins en la meva formació. Vaig rebre classes de contrabaix, percussió i bateria, i vaig formar part d'una petita companyia de teatre que em va aportar molt. També sóc diplomada en Magisteri Musical (UAB) i llicenciada en Filosofia (UB).
Potser per tot aquest recorregut, sempre he sentit que la música no s'aprèn d'una única manera, i aquesta és la filosofia que aplico a cada classe de baix que faig a Barcelona.
Classes de baix personalitzades: cada alumne té el seu propi camí
Una de les coses que més gaudeixo fent classes de baix és acompanyar cada persona en el seu procés d'aprenentatge. He treballat amb alumnes de totes les edats i nivells, des de qui mai havia tocat un instrument fins a qui ja tenia experiència i volia seguir aprofundint en el baix elèctric. Cada persona arriba amb els seus propis gustos, referències, objectius, experiències i dificultats, i això em planteja alguna cosa diferent en cada cas, perquè cadascú escolta i gaudeix la música a la seva manera. Per això entenc les classes de baix com un mètode obert i personalitzat.
El primer és conèixer-te: saber quina música escoltes, què t'agradaria tocar, què vols aprendre i què esperes trobar a les sessions. I a partir d'aquí, construïm les classes juntes. Podem treballar tècnica, ritme, groove, harmonia o improvisació. O simplement aprendre tocant les cançons que t'apassionin, descobrir estils nous o dedicar el temps de la classe al que en aquell moment t'apanyi tocar i experimentar.
Al final, el que busco a cada classe de baix és que aprendre sigui alguna cosa personal, dinàmica, que et faci gaudir i, sobretot, que el que fem tingui sentit per a tu.
Aprendre a tocar el baix també és aprendre a sentir la música
Hi ha un moment que m'agrada especialment com a professora de baix: quan un alumne deixa d'estar pendent de si està posant bé els dits, de si s'està equivocant o de quin és el següent moviment, i comença simplement a escoltar i sentir el que està tocant. Quan una idea musical connecta amb alguna cosa que ja portava a dins, o una cançó comença a sonar diferent. Quan, de sobte, alguna cosa fa clic.
Aquest moment és una de les coses que més m'agraden d'ensenyar. Perquè aprendre a tocar el baix no consisteix només a acumular tècnica o coneixements. També consisteix a desenvolupar una relació pròpia amb l'instrument, aprendre a escoltar els altres i a tocar amb ells, i trobar la teva manera d'expressar-te a través de la música. Per això intento que les meves classes de baix siguin dinàmiques, properes i adaptades a cada persona, però, sobretot, que siguin un espai on vingui de gust tocar i experimentar.